dilluns, 21 de març de 2011

La lentitud de les coses belles

Hivern [LXVIII]

M’enfilo,
anàrquicament,
per la seguretat del teu cos
fins embafar-me uns dits
que granegen,
amb timidesa riallera,
com si fos primavera.

Dits que es trenen, sense soroll,
pels voravius de somnis
no confessats.
Que baden, ballarucs,
com andròmines que es gronxen
a l’espera
de la lentitud de les coses belles.

14 comentaris:

  1. I jo que pensava en tu i pensava on t'hauries amagat avui...;)
    Un poema preciós, en els voravius dels somnis, per acabar aquest compartir poètic!
    Un petó, amic! Poètic, com sempre!

    ResponElimina
  2. Un poema preciós que acarona i penetra en els voravius dels somnis.

    ResponElimina
  3. A l'espera
    de la lentitud de les coses belles,
    creixen branquillons de somnis
    recolzats en cada mot
    i entortolligats en
    la fermesa de les hores de llum.
    Com si fos primavera.

    Gràcies, poeta, amb el teu poema es tanca el Dia de la poesia.

    ResponElimina
  4. Un poema per estirar bé el cos, mastegar bé els mots, trobar-hi el gust i capbussar-s'hi!
    Bona nit, demà continuarà la poesia vital de cada dia...

    ResponElimina
  5. Però que reboniquet!!
    Unes paraules precioses per un dia com el d'avui.
    Molt bona nit!!

    ResponElimina
  6. Somnis no confessats...que solen ser els més bells. Bona primavera a tothom especialment si estimem la poesia.
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Són uns versos molt bonics. Tendres, sentits, d'aquells que t'acaricien mentre els llegeixes...
    Bona nit.

    ResponElimina
  8. només en la lentitud seran belles les coses..

    ResponElimina
  9. els somnis no confessats sñon, potser, els que ens fan buscar les coses belles.

    ResponElimina
  10. Deixa'm per un moment fondrem en el teu somni.
    Deixa'm impregnar-me de primaveres tèbies i de racons inconfesables.
    Que la lentitud esdevingui eternitat quieta, inmortal instant en els teus ulls.
    Voldria empresonar el desig i regalar-te'l. Així podries fer realitat els teus anhels secrets.

    ResponElimina
  11. aquests somnis no confessats que de tant en tant em donen maldecaps, dins la juventut que visc ara...

    molt bonic el què escrius!!!

    :)

    ResponElimina
  12. El ritme del poema és molt semblant a "Ara mateix" de Miquel Martí i Pol, no és així? Només afegir que, el teu poema en si mateix, m'ha agradat molt...

    ResponElimina
  13. gracias por tu visita y tus palabras han sido lo suficientes para venir agradecertelo y hacerme seguidora del teu blog.un pato
    Marina

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons