dilluns, 21 de març de 2011

inventari


M’arrossega el somni 

vençut d'esperança. 

M’arrossega la vida 
que, a més, no m’abasta. 

M’arrossega el teu nom, 
que faig servir de comiat. 

M’arrossega la pau de Déu. 
Res més no em manca.

10 comentaris:

  1. Només les bones companyies que et facin el camí més planer...

    ResponElimina
  2. Que bé tenir tot el que un desitja...però de vegades descubrim amagades darrera un núvol, petites sensacions que fa que siguem més feliços: Una violeta xopa de rosada, el vol d'una papallona, una oreneta que xiscla, una posta de sol de colors...potser la primavera!!!
    M. Roser

    ResponElimina
  3. M'han agradat aquests versos. Jo hi afegiria:

    "M'arrossega la passió de viure
    res més m'arrossega ..."

    Bona nit Josepmanel.

    ResponElimina
  4. M'agrada el teu poema i m'agrada també l'afegit del Pere.

    M'arrossega l'amor
    l'única mirada.

    ResponElimina
  5. Que ens arrosseguin els somnis plens d'esperança!
    Bon vespre poètic, josepmanel!

    ResponElimina
  6. A vegades coincidim al mateix moment i al mateix lloc, fanalet!

    :)

    ResponElimina
  7. Som tan ínfims en aquest cosmos que ens costa entendre!

    ResponElimina
  8. La vida és tan ampla! Però entre tos l'anem abstant, entre somnis i esperances.

    ResponElimina
  9. M'arrossega el pas del temps cap a una nova primavera...

    ResponElimina
  10. Us he d'afegir a tots, em sembla. Gràcies, Pere.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons