dilluns, 21 de març de 2011

Heus ací


Heus ací
Que l'esclat de les flors
Ignora el dol dels homes.

Heus ací
Que les muntanyes superbes
Desconeixen l'esforç del grimpeur.

Heus ací
Que els fons abismals del mar
no han sentit parlar dels navegants.

Heus ací
Que no hem sabut parlar-li al món
Ni somriure als cims
Ni solcar dolçament les aigües.

Heus ací
Que aquest silenci rebut
L'hem pres com a indiferència
I hem estès el verí del menyspreu
Al llarg dels meridians inexistents.

Heus ací
Que l'home ha posat l'home
Al bell mig d'aquesta diana blava
Que encara avui li diem Terra.

9 comentaris:

  1. Encara avui li diem Terra
    i heus ací
    que tremola
    i sense saber de mots
    ens parla.
    Ella té llarga vida
    i si fem massa nosa
    se'ns expolsarà de sobre
    com a insectes diminuts
    que destorben el seu camí.

    ResponElimina
  2. Heus ací
    que el teu poema
    és un cant
    orbitant al Planeta...

    ResponElimina
  3. Heus ací que he volgut grimpar pel teu mirar poètic.
    Bon dia, Vicicle!

    ResponElimina
  4. Heus ací...
    Podria ser glòria
    tots nostra història,
    ara és martiri i neguit.
    Heus ací...
    Avui esclat voldria
    de plena alegria
    seguint nostre destí.
    ............... Anton
    Bon dia Vicicle.

    ResponElimina
  5. Ignora el dol del homes i omple de poesia d'altres cors, i amb això hem d'aprendre a viure!

    ResponElimina
  6. Heus aci...una munió de persones que ens esforcem perquè a la nostra terra no hi falti cap de les coses positives del teu missatge i sigui un lloc meravellós per viure, qualsevol estació de l'any.
    M. Roser

    ResponElimina
  7. Heus ací que encara tenim temps per viure, per fer allò que no hem fet..

    ResponElimina
  8. i veritat és que, quan desaparguem com a espècie, la Terra continuarà girant habitada pels éssers que s'hi hagin sabut entendre.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons