dilluns, 21 de març de 2011

El laberint

He entrat al laberint per perdre’m
per trobar l’arrel, el moll d’una mirada
d’aquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els d’un altre.

Per perdre’m en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes.

Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que són les d’aquell pis
on torno ulls clucs de matinada.

Només per poder ser un altre.


Joan Vigó

10 comentaris:

  1. Només per poder ser un altre
    faria tots els camins
    navegaria oceans
    i volaria horitzons.

    ResponElimina
  2. I és dins del laberint o ens adonem de les mil sortides... qui no hi entra no ho sap!

    ResponElimina
  3. Portes barrades
    i claus amb brodats...

    ResponElimina
  4. només per poder ser un altre... em perdria dins el laberint..

    ResponElimina
  5. només per poder ser un altre... em perdria dins el laberint..

    ResponElimina
  6. Jo també m'hi perdo.
    Gràcies, Joan, per la poesia!

    ResponElimina
  7. Esent l'HOME que ets
    no et perdràs pel laberint,
    tens de guia ton cervell,
    l'Amor a dins del pit.
    ................. Anton.

    ResponElimina
  8. No et rendeixis, continua pel laberint i al final, segur que trobes aquests ulls que tu voldries i que són d'un altre...
    La primavera te'ls portarà.
    M. Roser

    ResponElimina
  9. ens retrobem, doncs, donant voltes pel laberint a la recerca de nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  10. Portes barrades
    principi d'una nova matinada...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons