dimarts, 1 de febrer de 2011

vint-i-una esteles de gel


Comencem a rodolar de nou
després del crepuscle de gener.
D'una mínima partícula poetitzem
l'ínfima baula
que posem a rodolar
compassats amb el silenci.
A ells encadenem-nos
des d'una màrfega rònega,
on respirem el desig de l'aire
que ens dóna aliment pels ulls.
Avui començo i em pregunto:
on és el meu temps
que fuig sibil·lant per escàpola boscúria?
A goret escric
sobre granit amb gel i foc,
serà un efímer vers
de rima gèlida i ígnia,
no arribarà més enllà de febrer.
Però rere el darrer foc
que refresca l'aigua
vint-i -una esteles de gel
la faran bullir.


3 comentaris:

  1. Rafel...provo a veure si puc!
    Gràcies!

    ResponElimina
  2. De res, ja no són vint-i-una, ara són 23!!!

    ResponElimina
  3. Has fet tot un llarg recorregut, Rafel. Molt bo!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons