dimarts, 8 de febrer del 2011

viatge

Ja no sé què és el que més t’erosiona:
si la fregadissa de vidre de l’existència;
si els meus dits al llegir-te, incansables, la pell;
si la llum que et transita;
si les meues mirades deleroses;
si l’ombra solemne que et segueix les passes;
si els meus llavis tastant la teua nuesa...
Et confesse que la teua metamorfosi no m’afecta.
Se’m torna cada vegada més plaent la travessia,
de creuar amb tu la vida...

3 comentaris:

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons