dissabte, 5 de febrer de 2011

Un petit campanar








Un petit campanar
m'acompanya de  dia
i calla tota la nit.

Sap compassar
les hores i els somnis.
I després calla
per  guardar  els secrets.

7 comentaris:

  1. A aquestes hores, s'escolten ben fluixet...shsssssssssssssst!

    ResponElimina
  2. a cas repiquen al menjador, a la cambra, quarts, hores...festa mort....

    ResponElimina
  3. Aquest campanar el sento a Cerdanya i si el fessin callar el trobaria a faltar.

    ResponElimina
  4. Gràcies Carme per col·leccionar aquest petit moment ;)

    ResponElimina
  5. Aquest campanar...és com el del meu poble...

    ResponElimina
  6. Fanal Blau, jo ja no sentia res més i vaig acabar el dia... :)

    Home de tinta, perfecte, ara tiro cap amunt a llegir tots els nous que hi ha des d'ahir nit!

    Mon, estàs ben acompanyat, doncs! :)

    Rafel, jo crec que no els haurien de fer callar mai, però ara, la "modernitat" porta això... alguns els fan callar. Celebro que aquest no, encara que em contradigui el poema. Gràcies a tu per proposar-lo. :)

    Zel, ara em falla la memòria, l'hauria de recordar... però m'hi fixaré a la propera vegada.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons