divendres, 4 de febrer de 2011

SORTINT DE LA CLOSCA

(Seguint al Mon)
(Dedicat a un amic)
El raig càlid del sol de l'hivern
fon la neu del cims

regalimant per valls i muntanyes
la font de la vida,
el líquid element.

El raig transparent de l'aigua
viatja cap avall,
ballant l'alegre dansa del sempre endavant
i acompanyant el immens silenci
amb la seva relaxant melodia.

I tu, semble que ja surts de la closca,
retornant de la teva absència,
amb nous anhels
que dius només vols desvetllar a l'horitzó.
Benvingut novament a fluir del present.

3 comentaris:

  1. Et segueixo, Laura. Et prenc "amb nous anhels"

    ResponElimina
  2. Un poema amb esperança, amb unes imatges relaxants que et transporten. M'has donat un bon peu.

    ResponElimina
  3. Sortir de la closca sempre és una joia pel que surt i pels que el reben... enhorabona per l'amic i per tu.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons