divendres, 4 de febrer de 2011

Reminiscències


De fit a fit, a les palpentes,
La tenebra és l'exacta mesura
De la soledat que em supura
Pels porus de la pell acariciada,

Ara òrfena de dits i amb lentes
Hores de silenci que costa transcórrer,
Mentre, en la sang, cada gra de sorra
De la nostra platja les venes em bada.

Tornaràs, veu i brisa perdudes,
Amb paraules d'enyor al meu recer
Si prego per tenir els teus besos de rou?

En l'insomni, vetllo les portes -rudes
Reminiscències d'un comiat- i tindré
Paciència i esperança contra la fam del pou.



d.

5 comentaris:

  1. No hi ha tenebra
    en aquesta soledat
    sembrada de llunyanies.
    El rastre inesborrable
    de la pell a la pell
    il·lumina sempre
    orfeneses presents
    i fins silencis de tramuntana.

    Tot és aquí i tot és ara.
    Vessaré a raig tots els records
    fins l'última gota.
    I entrarà el present
    per la finestra oberta.

    ResponElimina
  2. Ostres! Ara volia fer un post i l'escric aquí... això és que l'alemany ataca... Me l'enduc cap amunt.

    ResponElimina
  3. M'he endut un munt de coses, deo, espero no haver-me passat! Si cal amb disculpes.

    Una de la Montse també!

    ResponElimina
  4. Et torno una tenebra... si t'agrada. :)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons