dilluns, 7 de febrer de 2011

Ràfegues

[intentant seguir fanal blau]

Caldrà que reescrigui la història
Esborrant els tatuatges de saliva
Que encara resten a la pell, al cos.

O saber fins a quin punt em captiva
La línia divisòria entre el repòs
I el tràfec, i descansar la memòria
Per recordar els raïms del teu esguard.

Cavalcar a lloms del fosc vertigen,
Com qui reté la vida entre els dits,
Amb ràfegues huracanades al voltant.

O conèixer els porus per on l'oxigen
S'escola de la teva pell, la brava mar
Que em bressolava càlidament durant
El somni, port per a les meves nits.



d.

1 comentari:

  1. Reescriure la història sempre està bé, sense esborrar gran cosa, tot just reescriure-la, per sobreviure-la...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons