dilluns, 21 de febrer de 2011

PREC



Oh viatger cansat
que entre tenebres vius,
deixa que la lluna t’acaroni
amb els seus suaus dits.
Que et curi les nafres del llarg camí,
que consoli el dolor que portes dins
i que els seus raigs t’omplin
com m’omplen a mi.

Pren-la per penyora de bon matí.

5 comentaris:

  1. Mon, m'estreno en seguir-te.
    Un nou viatge!

    ResponElimina
  2. Mira, Món, hi pregaria i tot, jo, a la lluna...amb el teu prec!

    ResponElimina
  3. Un molt bon prec, jo també m'hi apunto!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons