dijous, 10 de febrer de 2011

Partícula fòtica

[intentant seguir, amb peu ranc, el poema blanc de la Maijo]

Com una rosa eterna. Així creixes
Dins de les entranyes, dona de carn,
Desig, al teu recer, d'un futur incert.

I sóc herald de la lluerna que esqueixes
En el teu esguard, la branca de l'arn
Que malda la pell quan et somnio despert.

I caic a rodolons pel camí cap a tu,
I fuges, piuladissa d'ocells porucs,
On l'herba és un jaç idoni per al repòs,
I em prens el cor, que encara palpita.

Trio la millor roba perquè em trobis nu,
Per ser partícula fòtica en el flux
De la teva llum, per ser porus del teu cos,
Per escolar-me en el pensament que t'excita.



d.

1 comentari:

Google analytics

Llicència Creative Commons