dilluns, 7 de febrer del 2011

PAELLA



Al restaurant on treballava, en Can Cortès, va venir un migdia un turista danès.
"Paelha und sangria" feu i no va dir res més.
"Aqui no fem paelles,mister, és un restaurant empordanès" Li vaig dir en anglès primer i alemany després.
Ho vaig repetir en italià i també en francès.
Però, ai, aquella Babèlia no em va servir de res.
Perque aquell home sols parlava una llengua... i aquesta era el danès.

5 comentaris:

  1. M'he atrevit a seguir el teu divertimento, Miquel!


    d.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Carme!
    Endavant, Deomises et dessitgo molt d´exit.
    El poema està bassat en una anècdota quan treballava a un restaurant de la costa. Salut. Miquel.

    ResponElimina
  3. Un petit poema, molt bo i subtilment divertit.
    Enhorabona.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Alberich. De fet és el meu primer poema. A veure si m´engresco a fer-hi més. Miquel.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons