Volo darrere una oreneta en silenci
xisclant l'espai íntim que ens separa
delimitant amb abraçades un centímetre
de pell estremida de pell i de plomes, i ales.
Sóc au i xisclo i volo mentre callo i beso
el bes és la paraula que trenca en el núvol
i arrenca gotes d'aigua tendres que embolcallen
les nostres ales leses d'amor aeri...
Filigranes es dibuixen xisclant en silenci
noms i mons entrellaçats amb mans sense estrènyer
Volem lliurement silenciant la tempesta
llampeguen xiscles menuts i besades.
( segueixo les orenetes de la Carme)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Preciós, molt molt bonic. miro de seguir, volant o nedant...
ResponEliminaGràcies!
ResponElimina[seguiment extraoficial amb acròstic inclòs]
ResponEliminaFragàncies de memòria
En quin horitzó xisclen les orenetes
Lleugeres com la brisa que porten
Fragàncies noves a la nostra vora,
Retalls d'infantesa oblidada
En racons obscurs de la memòria?
En quin espai cal que alliberem
Les il·lusions perquè sobrevolin
Aquesta mar nostra, mediterrània,
Nodrint-les només amb futur,
Guies de la vida, sentinelles del demà?
d.
Gràcies, Elfri per seguir!
ResponElimina