divendres, 18 de febrer de 2011

guerrers


No volem la teva miserable almoina...
m’escoltes sepharad?
volem el que és nostre,
prendrem per la força si cal,
esbotzarem les teves muralles,
farem callar les boques d’alè pudent,
menjaràs les teves deixalles,
et podriràs entre les teves runes,
viuràs en la més trista de les soledats,
t’envoltarà el poder del pobles que has fagocitat
i moriràs, finalment,
en la més trista de les soledats,
amb l’única companyia dels ossos dels morts
que mai has reconegut.



Nosaltres, acostumats a sobreviure,
recordarem com lluitar contra els dracs,
i guanyar, perquè la teva supèrbia
et fa perdre la por a la ràbia dels justos.



.

(com quasi sempre, seguint deo)

2 comentaris:

  1. M'agrada molt aquesta estrofa final... tant de bo puguem recordar com lluitar contra els dracs.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons