diumenge, 6 de febrer de 2011

Matèria orgànica

[intentant seguir l'Elvira]

Deu punts de sutura
Per a la matèria orgànica
Del país veí, cabra púbica
Que fa pública la vergonya

D'ésser rèptil i poll alhora,
I saber que, tard o d'hora,
Arribarà el desguàs impassible,
La crua realitat de parrac de bonze.

I el malalt terminal
És cadàver en potència, agònica
Ombra que s'arrossega.

Deu punts sense usura,
I la ferida no arriba a sagnar
Però la cicatriu és profunda.



d.

2 comentaris:

  1. Molt bé, deo! ja pensava jo que les dues esdrúixoles del títol de l'Elfri se't farien irresistibles.

    A veure si ara... m'enduc la cicatriu profunda.

    Bona nit, deo!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons