dimarts, 8 de febrer del 2011

INSOMNI

La nit es fa llarga
sembla que el temps s'atura,
silenci trencat pel respir del company,
silenci inquietant per la immensa quietud,
tot passa a poc a poc.

Volta i més volta
la lluna s'amaga,
sona el despertador
el sol es desperta 
la nit s'ha acabat.

Dutxa, cafè, torrada,
tot agafa ritme
el temps no té espera,
surto al carrer corrents
per no fer tard.


4 comentaris:

  1. Ummm bells poemes per avui, dimarts...

    I intento seguir-te, montse, d.

    ResponElimina
  2. Passa, passa.....a veure que fas amb aquest insomni.

    ResponElimina
  3. Ja he fet... ;) De vegades, estar despert/a ens fa Cartògrafs dels cossos que estimem... O espeleòlegs o escaladors...


    d.

    ResponElimina
  4. M'agrada com expliques aquest insomni... i en deo, sempre aprofitant el temps. I jo trobo que és una bona manera d'aprofitar-lo.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons