diumenge, 13 de febrer del 2011

infinits

I eternament, sense pausa,
referan el cercle de companyia còmoda
i paraules còmplices...
mentre a l’altra banda de la porta barrada
esperem el torn per esdevenir infinits
.
(seguint Joan)

2 comentaris:

  1. Que siguin infinits els teus versos.

    Des del far bona tarda.
    onatge

    ResponElimina
  2. Zel, infinits o finits, sempre és un plaer llegir-te.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons