dimarts, 1 de febrer del 2011

Incendiària

[intentant compartir replà amb elveídedalt]

Òrfenes ofrenes ertes
Ofertes a les mans buides.
He fet el gest, per retenir-lo
Només, de dir el teu nom.

Però bado en l'abís dels teus pits,
Indòmita mudesa que aclapara
Dits i mots i fats, i tots els ets
I els uts s'abalancen contra mi.

El delit i la temença. Si parlo,
Callaràs per sempre? Si callo,
Perdré la font on abeurar aquesta

Gola que s'incendia amb el record,
Que cerca aixopluc en l'entrecuix
De la teva impavidesa, distància ingent?



d.

9 comentaris:

  1. d.

    crec que entre tots, hem de procurar no incinerar aquest espai.
    Entenc les ganes d'escriure i el deliri de fer-ho. L'entenc, perquè sovint, a mi, també també se m'abalança.

    Potser imprudent o poc encertada amb el comentari, et demanaria que intentem -m'afegeixo al propòsit- de donar espai a d'altres veus sense tanta pressa.
    Potser és ben bé així, que la poesia, hauria d'agombolar-nos, de ser poesia... una mica més calma.
    I no t'empipis amb mi...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Controlo l'ímpetu... Perdó... Dimarts són els dues que lliuro i la musa... Mea culpa mea culpa (intentaré extraoficialitzar més, si de cas...)


    d.

    ResponElimina
  3. d.

    res de perdons, ni mea culpes.
    Gràcies!
    I si, sempre podem extraoficialitzar i continuar escrivint poesia tal com ragi i allò que diuen "a cor que vols" i amb el cor a la mà.

    bona nit i bon descans!

    ResponElimina
  4. i...amb el teu permis Ofertes i ofrenes prenc de prestec
    gràcies

    ResponElimina
  5. A lAaDemoisies li bullen les paraules als dits, oi?
    Això passa perquè la Carme no posa cap norma (com per exemple, màxim una poesia cada tres dies o almenys deu poemes entre intervenció pròpia o coses així...)
    "Abís", m'agrada. No sabis que fos sinònim d'abisme.
    Seguirem l'ofrena...pel replà.

    ResponElimina
  6. Jo confio sempre que hi hagi un equilibri entre tots i que ningú agafi un protagonisme excessiu i no m'agrada gaire posar normes. I espero sempre que tot plegat no sigui confiar massa.

    I és que si he de posar normes molt rígides... quina mandra ... abans tanco el blog...

    Si l'única norma que poso que és seguir el poema anterior... i a vegades ja sembla complicada de seguir...

    L'important és passar-ho bé ... No?

    ResponElimina
  7. Carme, que ho deia com a crítica -o proposta- constructiva, eh? Ja saps que valorem en excels això que fas! Ja sé que no poses normes i que això s'autoregula sol. Si vols digue-li "pautes", més que res perquè -com tu bé dius- surti un producte equitatiu. Tampoc passa res: hi haurà qui en farà vint poemes i qui en farà un. Però amb la pauta "inspira't en el poema anterior o anteriors", ja n'hi ha prou, La qüestió és fer poesia!

    ResponElimina
  8. Veí, que ja ho sé i que de cap manera m'ho he pres malament, eh? Només m'explico i prou, aquesta meva tendència una mica àcrata...

    Gràcies, de tota manera.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons