dimarts, 1 de febrer de 2011

Gèlida, ígnia

[intentant seguir en Francesc Mompó]

Amb mà destra obriràs la finestra
Que separa els meus somnis de tu?
Gel i foc, oxigen i ofec, paradoxes
Que existeixen dins teu, dona.

Servo aquests llavis de la intempèrie
D'haver d'esperar per encadenar-me
A la paraula, per obtenir una ombra.



d.

1 comentari:

  1. De la paraula, encadenada o no, déu n'hi do el que n'obtens, deo!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons