dilluns, 7 de febrer del 2011

Forària (o Zoofília bàltica)

[intentant seguir el divertimento d'en Miquel Zueras, amb una pocasoltada]

No és per la quotidiana paella
Que m'ullprèn i m'altera la son,
Ni per la seva veu de mascle cepat
Vingut de conquerir països exòtics.

No és perquè sigui capaç de suportar
La ingesta de litres de sangria
Amb estoïcisme, ni que faci gests
Per parlar i em costi un segle entendre'l.

Tampoc pel seu accent de foraster,
O la seva pell envermellida pel sol
De la Mediterrània que m'embadaleix.

Crec que l'única raó que em facin figa
Les cames quan apareix al meu davant
És la mida i el pelatge del seu Gran Danès.



d.

3 comentaris:

  1. je, je, je... ja ens vas salvar de l'escatologia i ara ens salves de la paella!

    ResponElimina
  2. Molt bo, Deomises. Mai hauria imaginat ajuntar la paella amb la zoofilia. Un plat força curios. Miquel.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons