dilluns, 7 de febrer de 2011

FERIDES

L'oceà de silenci m'ofega,

les ferides del cor encara sagnen,

no les puc sinó cosir

amb aquell fil de llàgrimes

que poc a poc va regant

els deserts de l'ànima.

3 comentaris:

  1. Ai, Laura, ens hem encamellat, disculpa!

    ResponElimina
  2. El silenci ofega, a vegades... si. Un poema trist, aquest...

    Bona nit Laura!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons