dissabte, 5 de febrer de 2011

fe

El so batent d’una campana de joia,
els coloms enlairant-se
sota un cel que enlluerna,
les parelles agafades del braç
creuant lentament la plaça...
tot em referma
en la resolució d’idolatrar-te.

3 comentaris:

  1. Jo te l'agafo a tu, home de tinta, i suposo que abaixo la persiana ja (fins demà al matí)


    d.

    ResponElimina
  2. avui el dia acaba amb un reguitzell de campanars...bonic, home de tinta...

    ResponElimina
  3. Bonica la foto i preciós el poema, home de tinta... gràcies!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons