divendres, 25 de febrer de 2011

esvaint-se

Des dels llavis closos
de debilitat
aboques paraules llunyanes.
Un filet de tu mateix,
com el solatge
del fons de la butxaca
del teu davantal de filadora
que espolsaves al terrat
tots els capvespres.
Ara 
tots el dies
són hui.

3 comentaris:

  1. Et segueixo, ARA TOTS ELS DIES SON AVUI... anton.

    ResponElimina
  2. Aquesta frase que s'endu l'Anton... és preciosa i pot tenir molts significats, també un de tristíssim.

    ResponElimina
  3. Tota una lliçó de la vida i la vellesa que podria aplicar a la meva sogra.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons