dimecres, 16 de febrer de 2011

Essència primigènia (Híspalis XVII)

[intentant seguir la zel]

Nafres que sagnen i no cicatritzen,
Ales que cerquen horitzons abastables,
Màrfegues que cobreixen la lívida
Força que ens queda per lluitar,

I aixequem el vol amb l'esperança
De delimitar aquesta muda sofrença
Que ens depara la vida, i vivim.

Sense pensar en demà. Els fruits
Més dolços es troben per atzar.

Véns? Volarem cap a l'essència primigènia.



d.

2 comentaris:

  1. Sembla que juguem a encalçar-nos, però sempre te'n surts tan bé...
    Genial, deo!

    ResponElimina
  2. et segueixo, deo. I la Zel, Montse, Carme...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons