Essència primigènia (Híspalis XVII)

[intentant seguir la zel]

Nafres que sagnen i no cicatritzen,
Ales que cerquen horitzons abastables,
Màrfegues que cobreixen la lívida
Força que ens queda per lluitar,

I aixequem el vol amb l'esperança
De delimitar aquesta muda sofrença
Que ens depara la vida, i vivim.

Sense pensar en demà. Els fruits
Més dolços es troben per atzar.

Véns? Volarem cap a l'essència primigènia.


d.