dimarts, 1 de febrer de 2011

Escàpola boscúria

[intentant seguir la Isabel]

Certs matisos d'enyor porten a les portes
D'aquelles esperances mortes que s'escolen
Quan les intento atrapar, que volen com ocells
De la matinada acabada d'endegar. I sóc escorça.

Escorça d'un arbre sense fullam, despullat
De nius i de saba que el renovi. Tinc la ferma
Veu dels segles, contra l'eixorca quietud
D'un vol de falena, d'una erma guspira de mort.

I callo -retrets que ofeguen la joia de viure,
Capvespres que voldria contemplar amb tu,
Silencis que desitjo emplenar de paraules-.

I enyoro, com un nounat que cerca la sina
Que el peix, la blancor de la pell un cop besada,
Les llàgrimes i els somrisos, matisos d'amor.



d.

2 comentaris:

  1. T'agafo aquests "Certs matisos d'enyor" que m'ha agradat i ho intento.. ;-)

    ResponElimina
  2. Aix, deo, quins poemes més sentits!

    Clar que l'amor sempre està fet de llàgrimes i somrisos... sempre.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons