dimarts, 1 de febrer del 2011

Encadenem-nos


















Encadenem-nos,
amb  el ritme que marca  el batec
i l'intercanvi de mots.
Cercarem l'instant màgic
al mig  de la nit
per  dir-nos  els versos
a cau d'orella
com si fossin una resposta
a  preguntes  no formulades.
Atents,
reviurem les mirades
per  fer  camí junts.

5 comentaris:

  1. No me n'he sabut estar.
    Bona nit i bona estrena!

    ResponElimina
  2. [seguiment extraoficial de Carme]

    Retòrica

    Com si fossin una resposta,
    Perquè he deixat interrogants
    Al vent plens de retòrica.

    I no he sabut batallar contra
    El temps ni la distància,
    Contra el bleix i la crosta

    Que embolcalla el cor -porpra
    De posta, jou sempitern-.
    I batega amb glapits que enyoren
    Les cadenes del llavi, paraules

    Mudes que són eco de l'Infern,
    Escrits que cantaran la fragància
    D'un cos perdut, esforços vans
    Per atrapar la brisa amb baules.



    d.

    ResponElimina
  3. Quina cadena poètica més bonica que heu començat i jo sense adonar-me'n.
    Enhorabona a tots dos!!!

    ResponElimina
  4. Fanal blau, un plaer que tu em segueixis!

    Deo, els teus seguiments extraoficials són fantàstics!

    Joana, això acostuma a anar sempre ràpid... sembla que hi ha sed de versos... :)

    ResponElimina
  5. Cadenats a bon ritme. Segur que el camí serà bo.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons