seguint els jocs...
24 – 2 – 11
Els jocs d’infant fan com de jutge i acusat
pel dia del seu demà.
Valors que es contraposen
i creen la consciència futura.
Creixerà sa petitesa...
Omplirà el got i haurà de jutjar – se...?
Clar que necessitarà un jutge,
la seva consciència
que no l’abandona a sol i ombra.
L’ hipocresia la anorrea,
però ella surt immensa
com fibló de vespa,
com ocell matiner
a volar, a ensenyar-se
atordint el nostre menyspreu.
Volem apaivagar-la ?
Sincerem-nos....
Ella no menteix mai.
m'agrada el teu poema, provo de continuar.
ResponEliminaBonic i d'un estil diferent, m'agrada!
ResponElimina