dijous, 10 de febrer de 2011

El substantiu reviscolat

 




 
Dit i fet.
M'he triat la millor roba,
la paraula justa i sincera, ja ho veureu,
per eixir al carrer de la sintaxi
i enfilar, tot xiroi,
la gran travessera dels complements.


I el faig,
aquest gran passeig,
per anar a festejar amb un verb molt transitiu,
amic nostre de tota la vida,
que viu ben folgadament
en un confortable sintagma verbal,  
ple de somnis i aventures,
amb dos nebodets adverbis
(molt escotorits), 
que es dreça, victoriós,
a la plaça del capdavall del temps.


I aquesta faula, tan tendre,
qui no la voldria,
al país dels mots?





[seguint deomises, amb poca traça i molt bona voluntat]

2 comentaris:

Google analytics

Llicència Creative Commons