dilluns, 7 de febrer de 2011

el silenci de les princeses

(provo de seguir deomises)


                                 Des del port on les meves nits somniaven
                                 veia salpar galions que conquerien
                                 les pells blanques de princeses llunyanes.
                                 El fred punyent dels estels callava
                                 i l'oceà de silenci m'ofegava.

4 comentaris:

  1. Bell i suggerent, et prenc el testimoni!

    ResponElimina
  2. Ara em semblava com si llegís Papasseit... :)

    A vegades el silenci és tan necessari per respirar i a vegades ofega... paradoxes vitals.

    Bona nit, Joan!

    ResponElimina
  3. Joana te ha sortir molt maco, a mi m'agrada el silenci i si es a la vora del mar millor.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons