dijous, 10 de febrer de 2011

El pronom feble

(seguint en Jordi,  l'Elfri  i l'onatge,   una mica enjogassadament)

El  meu pronom feble
s'ha ferit d'amor...
i no sap on és  i no sap on para.
Se li fa  llarg  esperar...
correctament  col·locat:
sóc a l'andana  esperant-me
després  es  regira  nerviós:
i  em tremolen les  cames
i  finalment  perd  el cap:
espera'm  i abraça'm

4 comentaris:

  1. I qui no s'ha ferit alguna vegada d'amor...? I encara espera que l'abracin...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. una abraçada ho cura pràcticament tot!
    Bona nit poetes!

    ResponElimina
  3. A mi també m'ha agradat molt el joc del teu pronom feble. Les formes bellugadisses ho omplen tot.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons