dijous, 24 de febrer del 2011

Des del meu racó

Des del meu racó,
a peu de cinglera,
a l'empara de la solitud
amb el ressò de les branques nues,
reinvento cants
que et facin companyia
i desin les angúnies pels camins
-al  llot rogenc-
i l'eco t'acosti,
com un regal, 
el cant d'una merla.

(seguint la zel)

9 comentaris:

  1. Preciós, vull sentir el cant d'aquesta merla.

    ResponElimina
  2. montse,
    et deixo el cant per si el vols escoltar...
    tot i que al meu racó no hi ha soroll de fons...:)

    http://www.youtube.com/watch?v=ErhMmtCYiug&feature=related

    ResponElimina
  3. Ostres, és realment molt molt dolç, molt bonic...

    ResponElimina
  4. Fantàstic escenari amb banda bonica sonora.

    ResponElimina
  5. El cant de la merla doblada pel propi eco reinventant cants, fantàstic! M'encanta fanal!

    ResponElimina
  6. Ja estic escoltan el trino de la merla!!! i sona molt bonic.

    ResponElimina
  7. Un poema d'hivern però amb regal musical. Fantàstic!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons