dimecres, 9 de febrer de 2011

Delícies plumígeres

[intentant seguir la zel]

Nissaga de piuladisses
Lliures, joiosa alegria
Que escampa la llum del dia
Entre les verdes bardisses.

Somric a la vida en constant ball,
A la font muda que regalima
Fins a les llambordes i, degotim a
Degotim, l'aigua esdevé mirall.

I sóc home i inhalo l'oxigen,
I m'adono de la lleugeresa
Dels núvols, majestàtics,

De la carícia suau d'extàtics
Paratges que m'envolten, bellesa
De la Natura, del nostre origen.



d.

1 comentari:

  1. Gosar seguir? Deo, però si la teva capacitat és inesgotable!!!

    I ben lligada, sempre...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons