dimecres, 9 de febrer del 2011

Dàrsena

[intentant seguir els trenets d'avui de l'Anton, amb la musa refredada]

Agafo, entre les mans, la terra que besa
Les arrels dels arbres, mentre la bressa
La brisa amb cabells d'herba i d'espera.

No hi ha més joia possible que la primavera
Quan l'escuma esmenta el teu nom, fressa
De la mar quan les roques retenen l'escomesa,
Arran de sorra, de l'onatge, penell de la platja.



d.

2 comentaris:

  1. Penell de la platja
    quan mires l'horitzó
    que s'acota al lluny
    et sents volgut
    Genolls de cel i aigua
    incrustats en el mirar
    que foragiten ones
    per on retornar a tu.
    .............. Anton.

    ResponElimina
  2. Quin parell de poetes esteu fets, tots dos!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons