divendres, 11 de febrer de 2011

consol


Lent el camí de les hores
al rellotge del teu cor,
batec a destemps, colpit per la tristesa
Llargues les hores foscanes,
i encara la boira al matí
contrapunt de la pena,
mantell gris i humit...
posa fre al desig d’hores noves
que jo et duré un cistell de sol
amb un pom de flors roses
de l’ametller florit.



.

(seguint novesflors i esperant fanal blau)

3 comentaris:

  1. Jo també portava una mica de sol, ni que fos metafòricament i fotogràficament.
    Està clar, zel, que les flors de l'ametller florit, poden ser un bon bàlsam.
    El d'aquí a casa, encara estan a punt d'esclatar!
    Molt bon vespre i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. M'encanta aquest començament... és trist però preciós.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons