dissabte, 12 de febrer del 2011

Com les fulles


Com fulles
d'arbres perennes
som,   només,
il·lusió  de continuïtat
com el riu, no és  mai el mateix
com la flama tan  inquieta
com el vent que ens arrossega 
els feixos de pensaments.






3 comentaris:

  1. [seguiment extraoficial]

    Itàlica (Híspalis III)

    El feix de pensaments, inquiet vent,
    Reprèn camins dubtosos entre les ruïnes
    Que indago, buscant-hi un esguard tendre,

    Aquelles pupil·les amb què il·lumines
    La solitud que m'aclapara, necessària
    Com l'arsènic, enmig del sofriment,
    I sóc pedra, cendra, ànima teva, gregària.



    d.

    ResponElimina
  2. Feixos amb el revers del color de l'esperança d'argent.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons