dimarts, 1 de febrer de 2011

Baula

De les ànimes nodrides de tendresa
esdevenen les revoltes
daurades
que enlluernen cada cantonada
del teu cos.
A risc
de ser una baula imperfecta
en el corrent de les paraules
transito a les palpentes,
mesurant-me,
oferint els crits de joia
com llavors de canelobres
i la llum del seu crepuscle.
Cerco el punt de l’univers
que mogui,
cada dia,
el batec del teu desig.

2 comentaris:

  1. Agafo 'la llum del seu crepuscle' i et segueixo, abans de marxar...


    d.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt això de les revoltes daurades... a causa de la tendresa, home de tinta, benvingut!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons