dissabte, 26 de febrer de 2011

Amuntegat el poema


Amuntegat el poema, 
mentre els mots vaiveregen
a cops d'onades suaus,
allibero el norai de les amarres.
I com si fos un ritual,
mentre em desperto,
i encara somnio,
salpo a la mar,
amb una nova quimera.

(seguint en Joan Guasch)

4 comentaris:

  1. bellissim, fanal, bellíssim! Un poema que mira cap el futur.
    Bona nit, també.

    ResponElimina
  2. Fanal, jo també vull salpar a la mar. Et segueixo.

    ResponElimina
  3. Has fet molt bon seguiment al poema d'en Joan. T'ha quedat fantàstic.

    ResponElimina
  4. Saps, fanalet? Aquesta mena de continuació que no s'endu pas una sola paraula ni un sol vers, sinó que s'endu l'essència i la respon, és la meva il·lusió de diàleg poètic... m'encanta com ho fas! I a més a més és preciós, i fa venir ganes de salpar... amb la nova quimera de torn que per sort no ens en falten. Bon cap de setmana

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons