dijous, 10 de febrer del 2011

Al recer del poema






De vegades,
avancem coixim-coixam
però sempre hi ha un somriure,
una mirada ardent o un bes.
No cal que ningú ens doni l’avís
de perill o retirada,
al recer del poema
l’ànima creix flairent
com una rosa eterna.

4 comentaris:

  1. M'atreveixo a seguir-te amb la rosa eterna, que m'ha encisat,


    d.

    ResponElimina
  2. Gràcies, maijo! M'agrada molt això de "A recer del poema" Molt...

    ResponElimina
  3. Maijo la teva rosa creix per encanteri...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons