dilluns, 19 de juliol de 2010

nit dolça


En el silenci de la nit més dolça
dormen els grills, avui no canten...
el seu xerric duu cotó fluix
per fer passador i lànguid el son
nit de somorta escalfor...
s’escola una gota, salada suor
per l’esquena blanca
no facis remor, avui no!
que les goges dansen...
:
(seguint Elvira i fanal blau)

Pinto miralls

  ( seguint fanal blau)

Pinto  un mirall
de  líquid cristall
que duu amagat una flor boscana
furtat del teu pomell.
amb un prest rampell
Busco l'essència del seu perfum
flors i violes i cels purs
amb les mans plenes de cotó fluix
embeno ferides de llum
mirant de lluny
les flors del teu pomell...

Porto un pomell

Porto un pomell
de flor boscana
que duu sota el barret
la lluna amagada.
Busco la fragància
d'un capvespre
que busca senderes renovades
sota un cel xafogòs.
Compassat silenci,
frunzint els llençols
de la nit.

en un intent de seguir novesflors

Arbre de lluna

Imatge: malagascar



Colliré de la lluna
les flors que em regalares
i amb safata d'argent
entraré peus descalços
prop l'onada serena
per esbargir-les.
Bella olor de la nit
entapissant la mar.

La lluna se'n va


(Seguint totes les llunes)

Ai!
Lluna lluneta
tan petiteta
només per a mi.

Demà ja no vens
i jo ...
sol i a les fosques.

Ètiques efímeres (Acròstica itinerància II)

[seguint la lluna i la Cèlia, homenatjant-les]

Cull de la lluna
Ètiques que, d'efímeres,
Llisquin per somnis
I silencis: paraules
A l'alba per parlar-nos.



d.

Ombra sense lluna

Fot. Cèlia
LA
LLUNA
UDOLA
NUA  
AVERGONYIDA

Cercant el temps
esguardo els focs
mirant estels
i m'estremeixo amb les carícies
d'una ombra sense lluna.

(seguint el temps i la lluna...) 

Nostàlgia

[segueixo la montse]

Hi ha cap encanteri
Per a seguir amb vida
Després del pleniluni?

Engolit per la llum,
Sóc falena i lluerna,
Delit de nou per l'alba.

Tinc paraules, un cove
Ple, per voler abastar
Allò que he perdut: tu.



d.

EMBRUIX DE LLUNA

Quin secret amagues,
quan mudes la teva cara
de nova a plena.
Només els amants
en són coneixedors,
quan il·lumines tot l'horitzó,
a l'hora de l'amor més dolç,
abans de sortir el sol.

Dependència

[seguint lleugerament Francesc Mompó]

Entre dos llostres.
Així és la meva vida
Sense poder-te
Estimar amb avidesa,
Lluna i sol i carn meva.



d.

LA LLUNA LLOSTREJARÀ LA TERRA

La lluna pren
els fils dels nostres somnis
i trena un pont
des del legítim clam
fins a la llum més pura.

INSUBMISA INSUBMISSIÓ INSUBMISA

Seguint a la Carme i a Fanal blau.....

Insubmisa lluna , insubmís cove
revolucionaria Selene , cove rebel ....
la rebel·lia dels cors que bateguen 
a ritme d'himnes solemnes.....
insubmís cove, insubmisa lluna
insubmissió necessària en un rígid univers....
Revolució de les frases, dels mots i del gest
no volem la lluna en un cove!
en volem un cabàs ple!

Google analytics

Llicència Creative Commons