dissabte, 27 de febrer de 2010

El malson per Fanal Blau


La Bruna, acompanyada  de la Cleo, la Tina i la Sra Clarademunt, no es pot treure del cap una cançó de quan era joveneta: Mirrors de la Sally Olfield.
Cadascuna, se la miren de reüll, perquè la veuen absent i absorta.
De vegades els miralls ens retornen a mirades passades, i d’altres també poden distorsionar la realitat real, com en les fires i passadissos del terror on la concavitat i la convexitat pot deformar, enormement, volums, alçades i proporcions.
Quan entren a casa d’en Llorenç, se’ls troben a tots envoltant el gibrell. La imatge, per si sola, te una bona dosi de ridícula: tres homes i una mosseta, mig ajupits intentant esbrinar els reflexes de l’aigua.
La Sra Clarademunt, s’acosta a la Bruna. Li agafa el colze i fa una lleugera pressió d’acompanyament, que li provoca un calfred. La Tina l’observa. Però immediatament desvia la mirada perquè veu arribar a un home, cap cot , que li sembla poder identificar de l’hospital psiquiàtric. L’home del bar.
La Bruna es desperta; amb la gola resseca i un ritme cardíac que no és l’habitual. Es pessiga la galta per comprovar que és; que ha estat un malson. Veu la primera excletxa de llum que s’escola pel tancament rústic de les finestres de fusta. Escolta el renill dels cavalls que reclamen el pinso i la palla.
Posa els peus al terra, sent la gelor a la planta, es calça.  Arrossega el pas i va al bany. Davant del mirall, el rostre congestionat per haver plorat molt sense estar desperta. La Nuna Clarademunt, se li acosta, l’abraça per la cintura i li planta un petó de bon dia al clatell. El mirall els permet retornar-se el somriure
Intenta recordar. S’enfunda els texans i surt a la quadra a posar la teca.
Entra. Obre l’ordinador i es posa a escriure intentant rescatar de la seva memòria el malson de la nit. Es perd. Queden flashos.
Agafa el mòbil i truca a la Tina.
-         Ho tens molt complicat aquest migdia per fer  cafè?
-         A tres de tres, Bruna?
-         D’acord, crec que m’anirà bé parlar. Tinc un amic que està ben fotut…i està obsedit amb els miralls. Potser jo també…però després t’ho explico…
-         D’acord, fins ara, un petó!
-         Un petó, Tina!

Google analytics

Llicència Creative Commons