dilluns, 8 de febrer de 2010

Indecisa

La Sra. Clarademunt està feta un embolic. Al seu marit l’han ascendit i li diu que han de marxar a Madrid. No para de parlar-li de si farem allò i allò altre, de si t’has mirat els anuncis de pisos que et vaig deixar ahir a la nit, que si començarem una vida nova. Està feliç i il·lusionat com un nen i ni tan sols s’adona del desconsol de la seva dona.

S’ha inventat una història sense cap ni peus per marxar sola el cap de setmana. Vol veure la Bruna és clar. No sap si vol declarar-se, si només es vol acomiadar o si senzillament la vol mirar per darrer cop. El seu món s’enfonsa, per tal de que tot segueixi igual.

Potser la Bruna està ocupada aquests dies i ni tant sols la pot veure. Aquesta idea l’espanta més que cap altra. Ves a saber si no estarà amb la seva família. A vegades la visiten una cosina i una tia, que són com la nit i el dia, una és oberta i xerraire i l’altra sembla que tingui por de la seva ombra.

La Sra. Clarademunt intueix que ha arribat el moment de fer alguna cosa, però no sap ben bé què i a més l’acció no ha estat mai el seu fort.

Google analytics

Llicència Creative Commons