diumenge, 1 d’agost de 2010

Sortir al camí

Camí de Cala Monsul - Cabo de Gata -

Sortir al camí, de bell nou,
amb el farcell ple de nosaltres.

Tal vegada ens retrobem
a qualsevol punt de l’horitzó.
O, qui sap,
si a la cantonada d’un record.

Sentiments als plecs del cor.
Utopies dibuixades als dins
amb les ombres
de les puntes dels dits.

6 comentaris:

  1. Quina cirerassa que hi has posat poeta, precioses paraules, precioses!

    ResponElimina
  2. Un bon final per retrobar-nos a qualsevol punt de l'horitzó o a la cantonada d'un record, si!
    Feliç ú d'agost! ;)

    ResponElimina
  3. Preciós poema per cloure la roda poètica. Ha estat un plaer caminar amb vosaltres. Gràcies a tots i a totes i molt especialment a Carme.
    Bon estiu.

    ResponElimina
  4. A mi també em sembla un molt bon final. Ahir, no tenia connexió. Primer dia de vacances, amb aquest petit inconvenient. Em sap greu no haver estat aquí, perquè hagués gaudit amb vosaltres de la immediatesa... però, ja heu fet tots plegats un bon comiat i un final preciós.

    Ens retrobarem, segur, com dius, poeta.

    I com diu la Zel, una bona cirera per coronar el pastís. i a mi m'encanten les cireres... ;)

    ResponElimina
  5. OOOOOH, poemes també! Bona foto, m'agraden els agaves..

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons