dimarts, 6 de juliol de 2010

Voràgine pacífica

[segueixo, alhora, en Barbollaire i la Carme R]

Còmplices de versos,
Construïm el silenci
Però l'omplim de paraules.

Sense pronunciar-les,
No trenquem l'edifici
Perfecte de l'amalgama
Que en sorgeix. Accepta-la.

Propera a nosaltres,
La voràgine pacífica
Creix, sense pausa, i s'escampa.



d.

2 comentaris:

  1. La voràgine pacífica... esdrújules molt adequades...

    ResponElimina
  2. M'ha agradat el joc i el capgir de la voràgine!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons