dijous, 22 de juliol de 2010

via làctia


mira’m, amiga, germana,
-busca’m al cel-
tenim un camí pendent
camí de llum, desitjat, prenyat de vida
des d’aquest present, encara massa trist
duem dins la força del foc, el primer
aquell sorgit del no res, aparentment...
en dirien condemna? qui sap...
sabem que, eternament, la crida
de vida, de la llet càlida compartida
ens ha nuat en un destí infinit
-convergim a la via làctia-
:
(seguint la Carme)

4 comentaris:

  1. Ara pensaré en tu cada cop que miri el cel d'estiu, amb el camí marcat de la Via Lactia...

    ResponElimina
  2. Jo tinc sempre les teves col·leccions de moments al cap...

    ResponElimina
  3. Miraré de seguir aquesta via làctia i l'estrella doble! ara a veure si em surt

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons