Ves triant...

(seguint deomises)

La catifa de paraules queda estesa,

i al teu passeig miraràs de no trepitjar

aquelles que parlen de la vida,

de la nit, de l'amor o del dia.

Aniràs fent saltirons

entre les que són de les reixes i presons.

I quan arribis al jardí

ensumaràs el perfum i la dolçor

dels noms dels arbres i de cada flor,

veuràs com sobre l'herba

les lletres formen cercles de verdor

i esferes i raigs i vols de tots colors.

Ves triant sorra i duna del desert,

estels, llum i lluna del teu cel,

els records i algun desig entre els verbs,

aquells adjectius més adients,

i hi anirà creixent al teu alè un bell poema...