dissabte, 24 de juliol de 2010

Ves triant...

(seguint deomises)



La catifa de paraules queda estesa,
i al teu passeig miraràs de no trepitjar
aquelles que parlen de la vida,
de la nit, de l'amor o del dia.

Aniràs fent saltirons
entre les que són de les reixes i presons.
I quan arribis al jardí
ensumaràs el perfum i la dolçor
dels noms dels arbres i de cada flor,
veuràs com sobre l'herba
les lletres formen cercles de verdor
i esferes i raigs i vols de tots colors.

Ves triant sorra i duna del desert,
estels, llum i lluna del teu cel,
els records i algun desig entre els verbs,
aquells adjectius més adients,
i hi anirà creixent al teu alè un bell poema...

2 comentaris:

  1. Tu n'has fet una altra de catifa ben bonica!

    ResponElimina
  2. Uf! Si encreixen de bells poemes... a centenars aquí mateix! :) gràcies isabel!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons