diumenge, 4 de juliol de 2010

Unísona demència

Amb veu de silenci, sorda, unísona
Demència, clamo als quatre vents:
No hi ha profetes que fereixin
El devessall que batega dins meu.

L'escapatòria, existeix? Potser
Només cal alimentar les esperances
Perquè facin estralls en la nit
Que m'habita i retorni l'albada.

He callat, massa sovint segurament,
Però retinc el torrent i l'inventari
De noms que ressona en l'esperit.

Demà, semblarà més propera la línia
Que separa la solitud de la tristesa.
Malgrat tot, duré amb mi l'ombra encara.



d.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

Llicència Creative Commons