dissabte, 31 de juliol de 2010

Última itinerància

[sense seguir explícitament ningú, però fent-ho amb tots/es els/les que s'han acomiadat, dic adéu perquè el meu temps s'acaba. Amb un haikú poc reeixit]

L'adéu arriba.
I les sendes segueixen
Encara obertes.



d.

2 comentaris:

  1. Sempre trobaràs i trobarem senderes, deomises!
    Una abraçada i gràcies per compartir!

    ResponElimina
  2. Sempre trobarem un senda prou bonica per caminar, deo, segur... i oberta, per descomptat.

    Una abraçada.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons