dijous, 29 de juliol de 2010

Trajectes

(seguint deomises)


Cada grisor de tempesta
empeny al nostre cel la calma,
mestral, gregal i tramuntana
donaran pas a dies serens i clars.

I és què orbitem
a un entorn pendular.
Ens agrada viatjar a l'interior
catapultats per les paraules,
ens agrada mirar-nos al mirall
pentinats pels raigs d'estels
sabent que ens empara la lluna.
Ens agrada viure entre poemes
que ens esberlen la pell del cor.
Ens agrada passejar pels racons
ignorats per la xerrameca de cacatues
i obrir al matí finestres, ulls, orelles i balcons.

Ens agrada ensumar els estius,
tastar les fruites verdes
i esperar que el raïm maduri al sol.

Fer trajectes pels poemes
i aterrar discretament al món.


*

3 comentaris:

  1. Ara mateix, m'encantaria agafar-te aquest "Fer trajectes pels poemes" i seguir... però, fins a les 9 del vespre no podria fer-ho o sigui que els que teniu el dia per davant... agafeu-me el lloc. Fins al vespre!

    ResponElimina
  2. Jo et segueixo, que a les 9 del vespre feinejaré. I aprofito el matí i la mitja tarda ;)


    d.


    PS: Carme, i no pots fer un seguiment a posteriori? Jo crec que sí, no? O un d'extraoficial ;)...

    ResponElimina
  3. "Fer trajectes pels poemes
    i aterrar discretament al món"

    Fantàstic, Isabel!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons